Cada any, desenes de treballadors a Espanya perden la vida per ser atropellats mentre realitzaven la seva feina a la vora de carreteres o en entorns industrials. Només el 2024, set operaris de conservació i manteniment de carreteres van morir atropellats mentre treballaven. Darrere d’aquesta xifra s’amaga una realitat que a NAPA Seguretat Laboral coneixem de primera mà: en molts d’aquests casos, la diferència entre ser vist a temps o passar desapercebut hauria pogut canviar el desenllaç.
La roba d’alta visibilitat no és simplement una peça de color cridaner. És un equip de protecció individual que, correctament seleccionat, converteix el treballador en un element clarament visible per a conductors, operadors de maquinària i qualsevol persona del seu entorn. Però no totes les situacions requereixen el mateix nivell de protecció, i aquí és on entren en joc les classes 1, 2 i 3 de la normativa EN ISO 20471.
Una mica d’història: dels primers reflectors als teixits fluorescents
La necessitat de fer visible el treballador no és nova. Als anys 30 del segle passat, els operaris de carreteres dels Estats Units van començar a utilitzar els primers armilles reflectants, peces rudimentàries fabricades amb materials que simplement reflectien una part de la llum que rebien. Eren millor que res, però la seva eficàcia era limitada.
El veritable salt qualitatiu va arribar amb el desenvolupament dels pigments fluorescents. A diferència dels colors convencionals, els materials fluorescents tenen una propietat fascinant: absorbeixen la llum ultraviolada invisible del sol i la converteixen en llum visible. Per això aquests colors semblen brillar amb llum pròpia durant el dia, fins i tot en condicions de boira o pluja.
Les bandes retroreflectants van suposar l’altra gran revolució. Aquestes cintes contenen milions de microesferes de vidre o prismes que retornen la llum exactament cap a la seva font. Quan els fars d’un vehicle il·luminen un treballador amb roba retroreflectant, la llum rebota directament cap als ulls del conductor, creant un efecte de brillantor intensa que fa el treballador clarament visible en la foscor.
Per què són importants els colors groc, taronja i vermell
Aquests tres colors no van ser escollits a l’atzar. La normativa EN ISO 20471 els especifica perquè són colors que pràcticament no existeixen en els entorns naturals ni industrials habituals. El groc llimona fluorescent, el taronja fluorescent i el vermell fluorescent contrasten amb gairebé qualsevol fons imaginable: des del verd de la vegetació fins al gris de l’asfalt o el marró de la terra.
El color de contrast, habitualment blau marí o negre, que veiem en moltes peces d’alta visibilitat serveix per protegir les zones més exposades a la brutícia sense comprometre la funció de senyalització. Però atenció: aquest material de contrast no compta per al càlcul de la superfície visible que determina la classe de la peça.
Classe 1: la protecció bàsica per a riscos mínims
Les peces de classe 1 ofereixen el nivell més baix de visibilitat dins de la normativa. Això no vol dir que siguin inadequades, sinó que estan pensades per a situacions molt específiques on el risc d’atropellament és mínim. Per obtenir la certificació de classe 1, una peça ha de tenir com a mínim 0,14 metres quadrats de material fluorescent i 0,10 metres quadrats de bandes retroreflectants.
Exemples típics de treballadors que utilitzen peces de classe 1 són els assistents d’aparcaments, el personal que recull carros de compra en superfícies comercials o els operaris de magatzems amb trànsit intern molt lent. En aquests casos, els vehicles circulen a velocitats inferiors a 30 quilòmetres per hora i existeix una separació clara entre vianants i vehicles.
Classe 2: l’estàndard més utilitzat
La classe 2 és, amb diferència, la més habitual en entorns laborals. Requereix 0,50 metres quadrats de material fluorescent i 0,13 metres quadrats de material retroreflectant. Aquesta major superfície visible permet que el treballador sigui detectat en condicions meteorològiques adverses i per vehicles que circulen a velocitats moderades, fins a uns 60 quilòmetres per hora.
Trobem peces de classe 2 en sectors molt diversos: manteniment urbà, indústria, construcció en zones no exposades a trànsit ràpid, logística, repartiment i missatgeria. També és l’opció habitual per a treballs diürns en condicions de llum canviants, com ara les obres a l’aire lliure on els núvols poden reduir la visibilitat de manera sobtada.
Classe 3: la màxima protecció per als entorns més perillosos
Quan parlem de classe 3, parlem de situacions on la visibilitat del treballador és absolutament crítica. Aquestes peces han de contenir 0,80 metres quadrats de material fluorescent i 0,20 metres quadrats de bandes retroreflectants. A més, la normativa exigeix que la peça inclogui mànigues llargues o que cobreixi les cames, o bé que es certifiqui com a conjunt de dues peces que, portades juntes, assoleixin aquests requisits.
L’objectiu de la classe 3 és ambiciós: que el treballador sigui visible a una distància mínima de 400 metres i que sigui clarament identificable com a persona humana, no com un simple punt de llum. Això és fonamental en carreteres i autopistes on el trànsit circula a més de 60 quilòmetres per hora, en treballs nocturns, en condicions de boira o pluja intensa, i per als serveis d’emergència i assistència en carretera.
Les combinacions de peces: arribar a classe 3 amb dues peces de classe 2
Un aspecte interessant de la normativa és que permet combinar dues peces de classe 2 per aconseguir una protecció equivalent a classe 3. Això és especialment útil per als treballs on les condicions canvien durant la jornada. Un treballador pot portar un pantaló de classe 2 durant tot el dia i afegir-hi una jaqueta de classe 2 quan les condicions ho requereixin, obtenint així la màxima protecció sense haver de canviar-se completament.
Perquè aquesta combinació sigui vàlida, ambdues peces han d’estar certificades específicament per funcionar com a conjunt, i aquesta informació ha de constar a l’etiqueta i al fullet informatiu de cada peça.
Les bandes retroreflectants: no totes són iguals
Les bandes retroreflectants són un element crític de la roba d’alta visibilitat. La normativa estableix que han de mantenir les seves propietats després de múltiples rentats, exposició a la pluja, variacions de temperatura i abrasió. Les bandes de classe 2, que ofereixen la màxima retroreflexió, són les més habituals en les peces de qualitat.
La col·locació de les bandes també està regulada: han de rodear el cos a nivell del tors, les espatlles, les mànigues i les cames per garantir una visibilitat de 360 graus. Si les mànigues bloquegen la visió de les bandes horitzontals del tors, les mànigues han de portar les seves pròpies bandes.
El manteniment: clau per conservar la protecció
Una peça d’alta visibilitat nova no serveix de res si el seu manteniment és inadequat. Els materials fluorescents perden les seves propietats amb l’exposició prolongada als raigs ultraviolats i amb els rentats successius. Per això és fonamental seguir les instruccions del fabricant pel que fa al nombre màxim de rentats i a les condicions de rentat.
Els accessoris com motxilles, bufandes o armilles tèrmiques que cobreixin les zones visibles redueixen l’eficàcia de la peça. De la mateixa manera, les personalitzacions com brodats o serigrafia sobre material reflectant disminueixen la superfície visible i poden fer que la peça perdi la seva certificació. Qualsevol personalització requereix l’autorització prèvia d’un organisme notificat.
Com triar la classe adequada per a cada situació
La selecció de la classe de protecció ha de partir sempre d’una avaluació de riscos del lloc de treball. Aquesta avaluació ha de considerar factors com la velocitat del trànsit o la maquinària present, les condicions d’il·luminació, les condicions meteorològiques habituals, el temps d’exposició del treballador i la complexitat del fons visual contra el qual ha de destacar.
Com a regla general: si hi ha dubtes entre dues classes, és millor optar per la superior. Una protecció excessiva mai ha fet mal a ningú, però una protecció insuficient pot tenir conseqüències irreparables.
L’assessorament professional marca la diferència
A NAPA Seguretat Laboral, amb seu a Vilafranca del Penedès, portem més de tres dècades assessorant empreses de les nostres comarques en matèria de protecció laboral. Coneixem les necessitats específiques dels sectors predominants a la zona: des del treball agrícola i vitivinícola fins a la indústria i la logística.
Disposem d’un ampli catàleg de roba d’alta visibilitat certificada EN ISO 20471 en totes les classes, amb opcions per a qualsevol pressupost sense comprometre la seguretat. El nostre equip tècnic analitza cada entorn de treball i recomana la solució més adequada, tenint en compte no només el nivell de protecció necessari sinó també factors com la comoditat, la durabilitat i les necessitats de personalització corporativa.
Perquè ser vist no és un luxe: és un dret de cada treballador i una responsabilitat de cada empresa.
