El compositor Ludwig van Beethoven va perdre pràcticament tota l’audició als 44 anys. La causa no era el soroll industrial, sinó una combinació de factors mèdics, però la seva experiència il·lustra amb precisió el drama de la sordesa: la pèrdua auditiva és silenciosa, progressiva i, en el seu estadi avançat, irreversible. El que Beethoven va viure com una tragèdia personal és, avui, una realitat col·lectiva en molts entorns de treball. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la pèrdua auditiva d’origen laboral és la primera malaltia professional per incidència a Europa, per davant de les malalties de la pell i les respiratòries. I el que la fa especialment perillosa és precisament la seva discreció: els treballadors exposats a soroll excessiu durant anys rarament perceben el deteriorament fins que ja és massa tard per revertir-lo.
A diferència d’un tall a la mà o d’un cop al peu —lesions visibles i immediates—, la hipoacúsia laboral s’acumula en silenci, decibel a decibel, jornada a jornada. Quan el treballador comença a demanar que li repeteixin les frases o a pujar el volum del televisor per sobre del que era habitual, el dany als cèl·lules ciliades de l’orella interna pot ser ja permanent. No hi ha operació ni medicament que restitueixi una cèl·lula cilada destruïda per soroll.
Com el soroll destrueix l’audició: el mecanisme del dany
L’orella interna conté milers de cèl·lules ciliades microscòpiques que converteixen les vibracions sonores en senyals nervioses interpretables pel cervell. Aquestes cèl·lules es distribueixen al llarg de la còclea en funció de la freqüència: les que processen les freqüències agudes estan a l’entrada, les de les freqüències greus a l’interior.
El soroll intens causa lesions mecàniques sobre les cèl·lules ciliades de les freqüències agudes (2.000-4.000 Hz), que són les primeres a danyar-se. Per això, la hipoacúsia laboral comença a manifestar-se com a dificultat per entendre la parla en entorns sorollosos o per percebre sons aguts, molt abans que el treballador noti cap problema en una conversa normal. Les audiometries periòdiques detecten aquest deteriorament prematurament; sense elles, el dany passa inadvertit durant anys.
L’exposició prolongada a sorolls per sobre dels 85 dB(A) causa dany acumulatiu i irreversible. Un taller mecànic amb maquinària operant es mou habitualment entre 85 i 95 dB(A). Una fresadora o una premsa pneumàtica poden superar fàcilment els 95-100 dB(A). I una embotelladora industrial o una premsa pneumàtica de celler pot situar-se entre 95 i 105 dB(A).
Els llindars legals: quan és obligatòria la protecció auditiva
La normativa espanyola, a través del Reial Decret 286/2006 sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll, estableix dos valors d’acció i un valor límit d’exposició:
Quan el nivell diari equivalent supera els 80 dB(A), l’empresari ha de posar protectors auditius a disposició dels treballadors i efectuar controls audiomètrics preventius.
Quan supera els 85 dB(A), l’ús del protector auditiu és obligatori per a tots els treballadors exposats, i s’ha de senyalitzar la zona com a àrea d’ús obligatori de protecció auditiva.
El valor límit d’exposició és de 87 dB(A) tenint en compte l’atenuació del protector; és a dir, el soroll que arriba efectivament a l’orella del treballador no pot superar aquest valor.
Tapons o orelleres: quin protector triar
Tots dos tipus de protector, tapons i orelleres, poden oferir nivells d’atenuació equivalents si estan correctament seleccionats i utilitzats. La decisió entre un i altre depèn principalment del context d’ús i de les condicions de treball:
Els tapons auditius s’introdueixen directament al conducte auditiu. Ofereixen comoditat en entorns on la temperatura és alta o on el treballador porta casc de protecció, ja que no interfereixen amb cap altre EPI. Presenten, però, un risc d’ús incorrecte important: si no s’introdueixen adequadament, l’atenuació real pot ser molt inferior a la indicada en el producte. Els tapons de forma prèvia (preformats) s’introdueixen directament; els tapons de mousse expandible han de ser comprimits, introduïts i mantinguts al conducte fins que s’expandeixin completament. La higiene de les mans en la manipulació dels tapons és essencial per evitar la introducció de contaminants al conducte.
Les orelleres cobreixen l’oïda externa amb coixinets d’escuma o de gel que creen una cambra d’aire atenuant. Són més fàcils de col·locar i retirar correctament, cosa que les fa especialment indicades en situacions d’exposició intermitent al soroll, on el treballador s’ha de posar i treure el protector diverses vegades durant la jornada. En entorns amb molta pols o brutícia, les orelleres s’integren millor als protocols d’higiene. Alguns models s’acoblen directament a cascos de protecció (EN 352-3), i existeixen variants amb reducció activa del soroll (EN 352-5) o amb sistemes de comunicació integrats (EN 352-6) per a entorns on cal mantenir la comunicació amb l’equip mentre es treballa.
La doble protecció —tapons combinats amb orelleres— es reserva per a entorns extremadament sorollosos (per sobre de 105 dB(A)), com certs departaments de forja, motores de combustió en prova o treballs amb maquinària de gran potència.
La norma EN 352: com llegir el marcatge d’un protector auditiu
La norma europea EN 352 és la referència per a tots els protectors auditius laborals. Es divideix en diverses parts en funció del tipus de protector:
EN 352-1: Orelleres de banda rígida.
EN 352-2: Tapons auditius.
EN 352-3: Orelleres acoblades a casc de protecció.
EN 352-4: Orelleres dependents del nivell (s’activen per sobre d’un cert llindar de soroll).
EN 352-5: Orelleres amb reducció activa del soroll.
EN 352-6: Orelleres amb entrada d’àudio elèctric.
EN 352-7: Tapons dependents del nivell.
EN 352-8: Orelleres amb àudio d’entreteniment.
El paràmetre clau que cal llegir en el marcatge d’un protector auditiu és el valor SNR (Single Number Rating), que expressa l’atenuació mitja del soroll en decibels. Un protector amb SNR 28 redueix el soroll ambient en uns 28 dB(A) de manera aproximada. Per calcular de manera simplificada si un protector és suficient per a un entorn determinat, es pot restar el SNR al nivell de soroll mesurat: si el resultat és inferior a 80 dB(A), la protecció és adequada; si es situa per sota de 70 dB(A), el protector pot ser excessiu i pot provocar aïllament de les senyals d’alerta de l’entorn.
Per a una selecció més precisa, la norma EN ISO 4869-2 recull els mètodes de càlcul per bandes d’octava (HML i mètode de banda d’octava) que permeten una avaluació més afinada de l’atenuació real en funció de l’espectre de freqüències del soroll concret.
El soroll al Penedès: sectors i situacions de risc auditiu
La diversitat industrial i agrícola del Penedès genera entorns sonors molt variats. En el sector vitivinícola i del cava, les embotelladores, les premses pneumàtiques, les bombes de transferència i les línies d’etiquetatge generen nivells sonors que habitualment superen els 85 dB(A) de manera continuada. Durant la verema mecanitzada, les collitadores autopropulsades produeixen sorolls per sobre dels 90 dB(A) a la cabina de l’operari.
En el sector logístic i de transport, present a la comarca gràcies a la seva posició entre Barcelona i el corredor de l’Ebre, els carretons elevadors, les càrregues i descàrregues, i la maquinària de magatzem generen exposicions continuades per sobre del llindar d’acció.
En el sector industrial i de l’automoció, les premses, les fresadores, les rectificadores i les línies d’assemblatge són fonts habituals de soroll que requereixen protecció auditiva sistemàtica.
A NAPA Seguretat Laboral, a Vilafranca del Penedès, ajudem les empreses a seleccionar el protector auditiu adequat per a cada lloc de treball, tenint en compte el nivell de soroll real mesurat, el tipus de tasca i la compatibilitat amb la resta d’equips de protecció. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per rebre assessorament personalitzat.
