A les filatures de cotó de Manchester a mitjan segle XIX, els treballadors dels departaments de cardatge i preparació de fibra aspiraven núvols de pols de cotó durant dotze hores al dia, sis dies a la setmana. Molts d’ells desenvolupaven una malaltia pulmonar progressiva que els treballadors van batejar com a febre del dilluns: cada inici de setmana, després del descans dominical, els pulmons tornaven a reaccionar amb opressió al pit i dificultat per respirar. L’anomalia es considerava una molèstia inevitable de l’ofici. No va ser fins al 1946 que la bissinosi —com es coneix avui aquesta pneumoconiosi per pols de cotó— va ser reconeguda legalment com a malaltia professional al Regne Unit. En aquell moment, generacions de treballadors ja havien patit dany pulmonar irreversible per manca d’una protecció tan senzilla com una màscara filtrant.
Avui, la protecció respiratòria individual és un àmbit normat, certificat i assequible. I tanmateix, continua sent un dels equips de protecció individual més mal seleccionats a les empreses. La confusió entre nivells FFP, la manca de criteri per triar entre mascareta autofiltrant i equip de filtre recanviable, o la tendència a usar sempre el mateix model independentment del risc real, són errors que tenen conseqüències reals sobre la salut dels treballadors.
Per què els pulmons necessiten protecció específica a la feina
El sistema respiratori humà filtra de manera natural partícules de gran mida mitjançant els pèls nasals i la mucosa. Però les partícules fines i ultrafines —les més presents en entorns industrials i agrícoles— bypass aquest sistema de defensa i arriben directament als alvèols pulmonars, on el cos no pot eliminar-les de manera eficient. L’acumulació progressiva d’aquestes partícules, o l’exposició a vapors químics i gasos, pot causar des d’irritació temporal fins a malalties cròniques irreversibles: silicosi, asbestosi, bissinosi, bronquitis crònica laboral, o sensibilització química permanent.
La qüestió no és si els pulmons estan exposats a algun contaminant —en gairebé tots els entorns de treball en estan en major o menor mesura—, sinó si la concentració i el tipus de contaminant superen els valors llindar que fan necessari un equip de protecció individual.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la pèrdua auditiva i les malalties respiratòries d’origen laboral representen conjuntament gairebé la meitat de totes les malalties professionals a Europa. En el cas concret de la protecció respiratòria, l’exposició a pols, fums, vapors i bioaerosols és present en sectors tan diversos com la construcció, la fusteria, la indústria química, l’agricultura, la vinicultura, la soldadura o el manteniment industrial.
Els tres nivells FFP: quin filtra què
La norma europea EN 149:2001+A1:2009 regula les màscares autofiltrants de protecció contra partícules, és a dir, aquelles en què el material de la pròpia màscara actua com a filtre. Estableix tres nivells de protecció, identificats per les sigles FFP seguides d’un número:
FFP1 ofereix una eficàcia de filtració mínima del 78% davant partícules. Protegeix contra partícules no tòxiques o de baixa toxicitat: pols de ciment, pols de guix, pols de sulfur. És el nivell adequat per a tasques amb contaminants molestos però no perillosos. No és suficient per a productes cancerígenes, microorganismes ni productes químics.
FFP2 ofereix una eficàcia de filtració mínima del 94%. Cobreix partícules de toxicitat moderada: pols de fusta dura, pols de metalls no tòxics, bacteris, fongs del sòl, aerosols d’origen biològic. És el nivell obligatori o recomanat en treballs de tall i mecanitzat de fusta, aplicació de productes fitosanitaris en forma de pols, manipulació de compost o substrats orgànics, i qualsevol entorn on l’exposició a bioaerosols sigui possible.
FFP3 ofereix una eficàcia de filtració mínima del 99%. Protegeix davant partícules d’alta toxicitat: pols de metalls pesants, fibres d’amiant, agents infecciosos altament transmissibles, compostos cancerígenes en forma de partícula. És el nivell exigible en tasques de demolició d’elements que puguin contenir amiant, manipulació de substàncies cancerígenes, o qualsevol situació on la concentració de contaminants sigui elevada i la toxicitat alta.
Autofiltrant o màscara amb filtre recanviable: quan usar cada solució
A part del nivell de protecció FFP, cal distingir entre dos grans tipologies d’equip de protecció respiratòria contra partícules:
Les màscares autofiltrants (FFP1, FFP2, FFP3) estan fabricades íntegrament amb material filtrant, de manera que el cos de la màscara és el filtre. Són lleugers, còmodes, de preu accessible i adequats per a tasques de durada limitada. Poden ser d’un sol ús (marcatge NR, no reutilitzables) o reutilitzables (marcatge R), en aquest cas durant més d’un torn, però amb la limitació que si s’han usat en contacte amb agents biològics o radioactius, s’han d’eliminar al final de cada torn independentment del marcatge.
Les màscares de mig rostre o rostre complet amb filtres recanviables s’utilitzen quan l’exposició és prolongada, la concentració de contaminants és alta, o quan el risc combina partícules i gasos simultàniament. En aquest cas, el cos de la màscara és reutilitzable i el filtre es canvia quan s’ha esgotat. La norma de referència per als filtres contra gasos i vapors és la EN 14387, que classifica els filtres per tipus de gas (A per a vapors orgànics, B per a gasos inorgànics, E per a diòxid de sofre, K per a amoníac, P per a partícules) i per nivell de capacitat (1, 2 o 3).
En tasques d’aplicació de fitosanitaris, per exemple, és freqüent necessitar un filtre combinat de tipus A2P3 o A2B2P3, que protegeixi simultàniament contra vapors orgànics i partícules fines.
Quins entorns laborals requereixen protecció respiratòria al Penedès
La comarca del Penedès concentra una diversitat sectorial que genera múltiples situacions d’exposició respiratòria:
En el sector vitivinícola i del cava, les operacions de sulfattat i tractament de les vinyes amb fungicides i insecticides (en forma líquida nebulitzada o en pols) exposen els operaris a aerosols químics. Durant la verema i la vinificació, la fermentació genera CO₂ en concentracions que poden ser perilloses en espais confinats com caves i dipòsits. El treball en bodegues durant tasques de neteja amb productes àcids o alcalins pot requerir protecció contra vapors irritants.
En el sector industrial i de manteniment, les tasques de soldadura, tall de metalls, mecanitzat o poliment generen fums metàl·lics i partícules que requereixen protecció FFP2 com a mínim, i FFP3 en el cas de metalls pesants o aliatges especials.
En el sector de la fusteria i el treball de la fusta, la pols de fusta dura (roure, faig, freixe) és classificada com a cancerígena de categoria 1A i exigeix protecció FFP2 o FFP3 en funció de la concentració i la durada de l’exposició.
En jardineria i manteniment de zones verdes, l’aplicació de fitosanitaris, la manipulació de compost i substrats orgànics, i el treball en sòls potencialment contaminats fan recomanable la protecció FFP2 com a mínim.
Errors freqüents en l’ús de la protecció respiratòria
Un dels errors més habituals és confondre la mascareta quirúrgica o la mascareta higiènica —concebudes per protegir l’entorn de qui les porta, no per protegir les vies respiratòries del portador— amb un EPI respiratori certificat. Cap d’aquests dos tipus de mascareta ofereix protecció laboral reconeguda davant partícules o gasos.
Un segon error freqüent és portar la màscara de manera incorrecta: sense ajustar el pont nasal, sense fer la prova d’estanquitat, o amb barba que trenca el segell facial. Una màscara FFP2 portada incorrectament pot oferir una protecció real inferior a la d’una FFP1 ben ajustada.
Finalment, cal tenir present la durada de l’exposició. Les màscares NR estan dissenyades per a un torn de treball. Reutilitzar-les dies successius degrada el material filtrant i redueix dràsticament l’eficàcia de filtració, fins i tot sense que hi hagi cap dany visible.
La normativa aplicable: EN 149, EN 140, EN 14387 i el Reial Decret 773/1997
Tots els equips de protecció respiratòria comercialitzats a la Unió Europea han de complir el Reglament (UE) 2016/425 sobre EPI i portar el marcatge CE amb el número de l’organisme notificat que ha certificat l’equip.
La norma EN 149:2001+A1:2009 és la de referència per a les màscares autofiltrants contra partícules (FFP1, FFP2, FFP3). La norma EN 140 regula les màscares de mig rostre reutilitzables, i la EN 136 les de rostre complet. La norma EN 14387 estableix els requisits dels filtres contra gasos i vapors.
A Espanya, el marc legal de referència per a l’ús d’EPI és el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. Aquest decret estableix l’obligació de l’empresari de proporcionar EPI adequats als riscos identificats, format als treballadors per al seu ús correcte, i verificar-ne el manteniment i substitució periòdica.
Si la seva empresa opera en entorns amb exposició a partícules, vapors o bioaerosols i necessita determinar quin nivell de protecció respiratòria és l’adequat per a cada lloc de treball, a NAPA Seguretat Laboral, a Vilafranca del Penedès, podem assessorar-los. Poseu-vos en contacte amb nosaltres.
