L’any 600 a.C., el filòsof grec Tales de Milet va fer un descobriment que canviaria la història de la ciència: en fregar un tros d’ambre amb pell d’animal, va observar que atreia plomes i partícules lleugeres. Aquell fenomen, que ell va batejar amb el nom d’elektron —la paraula grega per a l’ambre—, era la primera observació documentada de l’electricitat estàtica. Més de 2.600 anys després, aquella mateixa força invisible segueix sent una de les causes d’incendis i explosions en entorns industrials a tot el món.
La majoria de persones han experimentat alguna vegada una petita descàrrega en tocar una porta metàl·lica o en treure’s un jersei de llana a la foscor. Aquell espurneig inofensiu a la vida quotidiana pot convertir-se, tanmateix, en un perill mortal quan es produeix en presència de gasos inflamables, vapors o pols combustible. De fet, l’energia mínima necessària per encendre una barreja de gasos inflamables amb l’aire és de tan sols 0,25 mil·lijoules, una quantitat d’energia tan petita que resulta pràcticament imperceptible per a l’ésser humà.
Per què el cos humà acumula electricitat estàtica
El cos humà és un conductor elèctric sorprenentment eficient: som aproximadament un 60% aigua. Malgrat això, en determinades condicions podem acumular càrregues electroestàtiques considerables. Això succeeix principalment per dos mecanismes: el contacte amb equips o materials ja carregats electroestàticament, i la inducció, és a dir, la proximitat a objectes que ja posseeixen càrrega elèctrica.
Accions tan quotidianes com caminar sobre un terra aïllant, treure’s una jaqueta de teixit sintètic o simplement moure’s a l’interior d’un vehicle poden generar diferències de potencial de milers de volts al cos humà. En un ambient sec —com els que es donen habitualment a l’hivern o en espais amb climatització artificial—, aquestes càrregues s’acumulen amb molta més facilitat perquè la humitat de l’aire, que normalment ajuda a dissipar-les, és insuficient.
L’espurna que ningú veu: el perill en atmosferes explosives
En entorns de treball habituals, una descàrrega electroestàtica no passa de ser una petita molèstia. Però quan aquesta espurna es produeix en una zona ATEX (Atmosphères Explosibles), les conseqüències poden ser catastròfiques. Les zones ATEX són àrees de treball on la presència de gasos inflamables, vapors, boires o pols combustible pot crear una atmosfera capaç d’explotar davant d’una font d’ignició.
La normativa europea, a través del Reial Decret 681/2003 —que trasllada la Directiva ATEX 1999/92/CE—, obliga els empresaris a avaluar els riscos específics derivats d’atmosferes explosives i a adoptar mesures preventives. Una de les fonts d’ignició que contempla específicament aquesta normativa és l’electricitat estàtica generada pels treballadors o l’entorn de treball. Per això, la mateixa norma exigeix proveir els treballadors de calçat antiestàtic i roba de treball adequada que no origini descàrregues electroestàtiques.
Quines activitats presenten risc d’atmosferes explosives
Potser la primera imatge que ens ve al cap és la d’una refineria petroliera o una estació de servei. Però la realitat és que el risc d’atmosferes explosives està present en molts més sectors dels que podríem imaginar. A la comarca del Penedès, per exemple, la indústria vinícola i productora de cava utilitza dissolvents i productes químics en processos de neteja i desinfecció, i la fermentació genera atmosferes que cal controlar. Les empreses del sector alimentari, cada cop més presents a la zona, manipulen pols combustible —farines, midó, sucre, cacau— que, en suspensió a l’aire, pot generar atmosferes potencialment explosives.
Més enllà del nostre territori immediat, les activitats amb major risc inclouen: refineries i plantes petroquímiques, estacions de servei, aeroports, indústria alimentària, pintura industrial, transport i subministrament de gas, indústria del plàstic, metal·lúrgia, soldadura, fundició, electromecànica i electrònica.
Com funciona la roba antiestàtica: la tecnologia dels fils de carboni
La roba de protecció antiestàtica està dissenyada per impedir l’acumulació de càrregues electroestàtiques i dissipar-les de manera segura cap a terra. Però, com aconsegueix un teixit alliberar electricitat estàtica?
La clau rau en els fils conductors que s’entrellacen amb les fibres convencionals del teixit. Aquests fils, generalment de carboni, fibra d’acer inoxidable o fibra metàl·lica, formen una quadrícula o reixeta conductora que cobreix tota la superfície de la peça. Aquesta xarxa crea un camí de baixa resistència perquè les càrregues elèctriques flueixin des de la superfície del teixit, a través del cos del treballador —recordem que som bons conductors gràcies al nostre contingut d’aigua—, fins a terra.
Es podria dir que la roba antiestàtica funciona com una mena de “para-llamps corporal”: en lloc de permetre que les càrregues s’acumulin fins a generar una espurna perillosa, les canalitza de manera contínua i controlada cap al terra. Per això és fonamental que la peça estigui en contacte directe amb la pell i que el treballador porti calçat conductor amb una resistència inferior a 10⁸ ohms.
La norma EN ISO 1149-5: requisits i garanties
La norma europea EN ISO 1149-5:2018 és la referència tècnica que estableix els requisits electrostàtics i els mètodes d’assaig per a la roba de protecció dissenyada per dissipar l’electricitat estàtica. Aquesta norma forma part d’una família de cinc normes (EN ISO 1149, parts 1 a 5) que aborden diferents aspectes de les propietats electrostàtiques dels teixits i les peces.
Concretament, la norma EN ISO 1149-5 defineix els requisits de rendiment que ha de complir la peça acabada —no només el teixit— per garantir que dissipa les càrregues electrostàtiques de manera eficaç i evita la generació d’espurnes. Això inclou aspectes com la resistivitat superficial del material, la càrrega triboelèctrica i el temps de semidescàrrega.
Les parts anteriors de la norma (EN ISO 1149-1 a 1149-4) defineixen els mètodes d’assaig específics per mesurar cadascuna d’aquestes propietats. La part 5 és la que integra tots aquests resultats i estableix si la peça compleix o no els requisits per ser considerada roba de protecció contra el risc electrostàtic.
Què cal saber sobre l’ús correcte de la roba antiestàtica
Un error habitual és pensar que n’hi ha prou amb portar una peça antiestàtica per estar protegit. La realitat és que la roba antiestàtica només funciona correctament si es donen tres condicions simultànies: la peça ha d’estar en contacte directe amb la pell del treballador, el treballador ha de portar calçat conductor o antiestàtic homologat, i el terra del lloc de treball ha de ser conductor o dissipatiu.
Si alguna d’aquestes tres condicions falla, la cadena de dissipació es trenca i les càrregues electroestàtiques s’acumulen igualment, amb el consegüent risc d’espurnes. Per exemple, portar una samarreta de cotó convencional sota la roba antiestàtica pot aïllar la peça del cos i anul·lar completament les seves propietats dissipatives.
A més, és important recordar que tota la vestimenta del treballador ha de ser antiestàtica. No serveix de res portar un mono antiestàtic si la jaqueta que es porta a sobre és de material aïllant. En entorns ATEX, la protecció ha de ser integral.
Més enllà de l’electricitat estàtica: la protecció tèrmica
La norma EN ISO 1149-5 aborda exclusivament la protecció contra l’acumulació de càrregues electroestàtiques. No cobreix, per tant, la protecció contra tensions elèctriques de la xarxa ni tampoc la protecció tèrmica.
Tanmateix, en atmosferes explosives, el risc no és només l’espurna sinó també les possibles flames que se’n derivin. Per això, els equips de protecció individual destinats a zones ATEX solen combinar la norma EN ISO 1149-5 amb normes de protecció tèrmica com la EN ISO 11612 (protecció contra la calor i la flama) o la EN ISO 14116 (propagació limitada de flama). Aquesta combinació garanteix que, si es produeix una ignició, la roba del treballador no contribuirà a la propagació del foc.
Cal tenir en compte, a més, que en atmosferes enriquides amb oxigen, els requisits de la norma EN ISO 1149-5 poden no ser suficients per si sols. En aquests casos, es requereixen mesures de protecció addicionals.
NAPA Seguretat Laboral: assessorament especialitzat a Vilafranca del Penedès
A NAPA Seguretat Laboral portem més de tres dècades assessorant empreses del Penedès i rodalies en la selecció d’equips de protecció individual. Disposem d’una àmplia gamma de peces antiestàtiques certificades segons la norma EN ISO 1149-5, des de monos i pantalons fins a jaquetes i samarretes, adaptades als diferents sectors d’activitat presents a la nostra comarca.
Si la seva empresa treballa amb atmosferes potencialment explosives —ja sigui en el sector vinícola, alimentari, químic, logístic o industrial—, l’assessorem sense compromís per garantir que els seus treballadors disposin de la protecció adequada. Visiti’ns al nostre establiment de Vilafranca del Penedès o contacti amb nosaltres per telèfon o correu electrònic. Perquè la seguretat dels seus treballadors és la millor inversió per al futur de la seva empresa.
