Un de cada tres accidents laborals afecta les mans dels treballadors. I d’aquests, prop del 70% succeeixen quan no es porten guants de protecció o quan s’utilitzen els guants inadequats. Aquestes xifres, que podrien semblar alarmistes, reflecteixen una realitat que a NAPA Seguretat Laboral coneixem de primera mà després de més de tres dècades assessorant empreses del Penedès i comarques veïnes.
Les mans són l’eina més versàtil i irreemplaçable que posseïm. Amb elles manipulem, construïm, reparem i creem. Però precisament per la seva constant exposició als materials i processos de treball, són també les més vulnerables. En aquest article li expliquem tot el que necessita saber sobre els guants de protecció laboral: des de la seva fascinant història fins a les normatives actuals que garanteixen la seva eficàcia.
De les mans nues a la tecnologia tèxtil: una història de protecció
La protecció de les mans durant el treball té orígens molt antics. Els primers registres de guants de protecció es remunten a l’antic Egipte, on els artesans que treballaven el vidre i els metalls calents embolcallaven les seves mans amb draps de lli humits per evitar cremades. Els ferrers medievals van perfeccionar aquesta tècnica utilitzant cuir gruixut, creant els avantpassats dels guants de soldador actuals.
Curiosament, el primer guant de cautxú vulcanitzat va néixer per accident. Charles Goodyear, mentre experimentava amb el cautxú el 1839, va descobrir que en afegir-hi sofre i escalfar-lo, el material es tornava resistent i elàstic. Aquesta descoberta va revolucionar no només la indústria del pneumàtic, sinó també la protecció laboral. Els primers guants de goma industrial van aparèixer a finals del segle XIX per protegir els treballadors de les plantes químiques.
Un altre moment clau va ser la invenció del Kevlar per Stephanie Kwolek el 1965. Aquesta fibra, cinc vegades més resistent que l’acer pel seu pes, va transformar completament el mercat dels guants anticorte. El que abans requeria gruixudes capes de cuir ara es podia aconseguir amb un teixit lleuger i flexible que permetia una destresa sense precedents.
Per què les mans són tan vulnerables en l’entorn laboral
Les mans representen només el 2% de la superfície corporal, però concentren una densitat de terminacions nervioses i estructures delicades extraordinària. A cada mà hi ha 27 ossos, 29 articulacions, 123 lligaments i més de 30 músculs treballant de forma coordinada. Una lesió en qualsevol d’aquestes estructures pot comprometre significativament la capacitat de treball i la qualitat de vida.
A més, les mans són el punt de contacte principal amb l’entorn de treball. Són les primeres a tocar superfícies calentes, a manipular objectes tallants, a entrar en contacte amb productes químics o a rebre l’impacte d’eines i materials. Aquesta exposició constant les converteix en la part del cos amb més risc d’accidents laborals, per davant fins i tot dels peus.
Les conseqüències d’una lesió a les mans van molt més enllà del dolor immediat. La pèrdua de mobilitat, sensibilitat o força a les mans afecta tasques quotidianes que donem per fetes: conduir, escriure, vestir-se o simplement agafar una tassa de cafè. Per això, la inversió en guants de protecció adequats no és un cost, sinó una assegurança per al benestar dels treballadors.
Tipus de riscos i la protecció adequada
No tots els perills que amenacen les mans són iguals, i per tant no tots els guants serveixen per a tot. Entendre els diferents tipus de riscos és el primer pas per seleccionar la protecció adequada.
Els riscos mecànics inclouen l’abrasió per fricció continuada, els talls amb eines o materials afilats, els esquinçaments per forces de tracció i les perforacions amb objectes punxants. Són els més freqüents a la construcció, la indústria metal·lúrgica, la manipulació de vidre i el sector logístic.
Els riscos tèrmics abasten des del contacte amb superfícies o líquids calents fins a l’exposició al fred extrem en cambres frigorífiques. Els forjadors, soldadors, cuiners industrials i treballadors de la indústria alimentària congelada necessiten protecció tèrmica especialitzada.
Els riscos químics provenen del contacte amb àcids, bases, dissolvents, olis, greixos i altres substàncies que poden causar des d’irritacions lleus fins a cremades greus o absorció de tòxics a través de la pell. Els laboratoris, les plantes químiques, els tallers mecànics i fins i tot les tasques de neteja industrial requereixen guants químicament resistents.
Els riscos elèctrics afecten els electricistes i tècnics que treballen amb instal·lacions elèctriques. Els guants dielèctrics han de proporcionar aïllament complet fins a tensions específiques segons la classe del guant.
Finalment, els riscos biològics es presenten en l’àmbit sanitari, la gestió de residus i la manipulació d’aliments, on la protecció contra microorganismes és essencial tant per al treballador com per evitar contaminacions.
La realitat del Penedès: mans que fan vi, mans que construeixen
A la comarca del Penedès, la diversitat d’activitats econòmiques fa que les necessitats de protecció per a les mans siguin molt variades. El sector vitivinícola, amb les seves tasques de poda, verema, manipulació de ceps i neteja de cups amb productes químics, requereix guants que combinin resistència mecànica amb protecció química i impermeabilitat.
La indústria de l’automoció, amb presència significativa a la zona, necessita guants que protegeixin contra talls metàl·lics, olis de tall i hidrocarburs, però que alhora permetin la destresa necessària per a treballs de precisió. La logística i la manipulació de palets i caixes demana protecció contra abrasions i talls menors amb màxima comoditat per a jornades llargues.
La construcció i l’obra civil, sempre presents a qualsevol comarca en creixement, exposen les mans a riscos mecànics severs: contacte amb formigó, manipulació de ferralla, ús d’eines elèctriques i treballs amb materials abrassius. Aquí, els guants han de ser robusts sense comprometre la sensibilitat tàctil necessària per a un treball segur.
Entendre la normativa: el marc europeu de seguretat
Els guants de protecció laboral són Equips de Protecció Individual (EPI) regulats pel Reglament Europeu 2016/425. Aquest reglament estableix els requisits essencials de salut i seguretat que han de complir tots els EPIs comercialitzats a la Unió Europea, i classifica els guants segons el nivell de risc que cobreixen.
La categoria I inclou guants per a riscos mínims, com ara guants de jardí o per a treballs de neteja domèstica sense productes agressius. La categoria II abasta la majoria de guants industrials que protegeixen contra riscos intermedis, com els mecànics o els tèrmics moderats. La categoria III correspon als guants que protegeixen contra riscos greus o mortals, com ara els químics d’alta perillositat, els dielèctrics o els de protecció contra agents biològics perillosos.
Cada categoria té requisits de certificació diferents. Els guants de categoria III, per exemple, han de ser certificats per un organisme notificat independent i estan subjectes a controls de producció anuals.
La norma EN ISO 21420: requisits generals per a tots els guants
Abans d’analitzar les normatives específiques, cal entendre que tots els guants de protecció han de complir primer la norma EN ISO 21420:2020, que substitueix l’antiga EN 420. Aquesta norma estableix els requisits generals de disseny, fabricació, seguretat, comoditat i informació que han d’acomplir tots els guants protectors, independentment del risc específic contra el qual protegeixin.
La norma defineix les talles dels guants segons la longitud i l’amplada de la mà, assegurant un ajust adequat que no comprometi ni la protecció ni la destresa. Estableix que els materials no han de ser nocius per a l’usuari, limitant per exemple el contingut de determinades substàncies en els cuirs tractats amb crom.
També regula l’etiquetatge obligatori, que ha d’incloure la talla, el marcatge CE, els pictogrames de protecció amb els nivells de rendiment, les instruccions d’ús i manteniment, i la identificació del fabricant. Aquesta informació és fonamental per a una selecció correcta.
Norma EN 388: protecció contra riscos mecànics
La norma EN 388:2016+A1:2018 és l’estàndard de referència per avaluar la protecció dels guants davant riscos mecànics. És probablement la normativa més rellevant per a la majoria d’entorns industrials, ja que els riscos mecànics són els més freqüents.
Aquesta norma avalua cinc propietats diferents, cadascuna identificada amb una lletra i un nivell de rendiment numèric o alfabètic. Els resultats es mostren sota el pictograma del martell, que identifica els guants de protecció mecànica.
La resistència a l’abrasió (A) mesura quants cicles de fricció contra un paper de lija normalitzat aguanta el material abans de perforar-se. Els nivells van de l’1 (100 cicles) al 4 (8.000 cicles). Un guant de nivell 4 és adequat per a treballs on les mans fregen constantment contra superfícies rugoses.
La resistència al tall per lliscament (B) s’avalua amb dos mètodes. El test Coup tradicional mesura quantes passades d’una fulla circular calen per tallar el material, amb nivells de l’1 al 5. Però per a guants d’alta resistència amb fibres de vidre o acer, s’utilitza el test ISO 13997, que mesura la força necessària per tallar el material amb una fulla recta. Aquest segon mètode proporciona una lletra de l’A a la F, on F representa la màxima protecció (més de 30 newtons de força de tall).
La resistència a l’esquinçament (C) determina quanta força cal per esquinçar el material un cop s’ha iniciat un tall. Els nivells van de l’1 (10 newtons) al 4 (75 newtons). És important per a treballs on el guant pot quedar enganxat i sotmès a tracció.
La resistència a la perforació (D) mesura la força necessària per travessar el material amb un punxó normalitzat. Els nivells van de l’1 (20 newtons) al 4 (150 newtons). És crítica per a treballs amb objectes punxants com filferros, agulles o estelles metàl·liques.
Finalment, la resistència a l’impacte (P) és una prova opcional introduïda el 2016 per a guants dissenyats per protegir contra cops. Si el guant supera la prova, es marca amb una P; si no es prova o no la supera, es marca amb una X.
Norma EN 407: protecció contra riscos tèrmics
Quan el treball implica exposició al calor o al foc, la norma EN 407:2020 és la referència. Aquesta normativa avalua sis propietats diferents, cadascuna amb nivells de rendiment de l’1 al 4 (sent 4 el màxim).
La resistència a la inflamabilitat indica quant temps triga el material a deixar de cremar un cop retirada la font de flama. Un nivell 4 significa que el material s’apaga en menys de 2 segons.
La resistència al calor per contacte mesura durant quant temps es pot mantenir el contacte amb una superfície calenta abans que la temperatura interior del guant pugi 10 graus. Els nivells corresponen a temperatures de contacte de 100°C fins a 500°C.
La resistència al calor per convecció avalua la protecció contra l’aire calent, com el que es genera en forns o processos industrials amb temperatures elevades.
La resistència al calor radiant mesura la capacitat del guant per reflectir o bloquejar la radiació infraroja provinent de fonts de calor intenses.
La resistència a petites esquitxades de metall fos indica quantes gotes de metall fos pot rebre el guant abans que l’usuari noti un increment de temperatura.
La resistència a grans quantitats de metall fos determina quants grams de metall fos pot rebre el guant abans que es produeixi un dany simulat a la pell.
Norma EN 511: protecció contra el fred
Per als treballs en ambients freds o amb materials a baixa temperatura, la norma EN 511:2006 estableix tres nivells de protecció.
La resistència al fred de convecció mesura l’aïllament tèrmic del guant davant l’aire fred. Els nivells van del 0 al 4, indicant la resistència tèrmica del material.
La resistència al fred de contacte avalua la protecció quan es toquen objectes freds directament. És especialment important per a treballs en cambres frigorífiques o manipulació de productes congelats.
La impermeabilitat a l’aigua s’indica amb 0 (penetra aigua després de 30 minuts) o 1 (no penetra aigua). Un guant mullat perd gran part de la seva capacitat aïllant, per això aquest paràmetre és crucial per a treballs a l’exterior o amb humitat.
Norma EN 374: protecció contra productes químics i microorganismes
La protecció química és una de les més complexes, ja que cada substància química interactua de manera diferent amb els materials dels guants. La norma EN 374:2016 estableix els criteris per avaluar aquesta protecció.
Primer s’avalua la resistència a la penetració, és a dir, si la substància pot passar a través de porus, costures o imperfeccions del material. Els nivells van de l’1 al 3 segons el nivell de qualitat acceptable (AQL).
Després s’avalua la resistència a la permeació, que mesura el temps que triga una substància a travessar el material a nivell molecular. Els nivells van de l’1 (més de 10 minuts) al 6 (més de 480 minuts). És fonamental entendre que cap guant és impermeable indefinidament; tots acaben permetent el pas de les substàncies.
La norma defineix una llista de 18 substàncies químiques de referència, i els guants es classifiquen segons contra quantes d’elles ofereixen protecció de nivell 2 o superior. El tipus A ofereix protecció contra 6 o més substàncies, el tipus B contra 3 o més, i el tipus C contra 1 o més.
Per a la protecció contra microorganismes, els guants han de superar proves de penetració amb bacteris i fongs, i opcionalment amb virus.
Norma EN 60903: guants per a treballs elèctrics
Els guants dielèctrics per a treballs en instal·lacions elèctriques es regeixen per la norma EN 60903. Aquests guants es classifiquen en sis classes segons la tensió màxima d’ús.
La classe 00 protegeix fins a 500 volts en corrent altern. La classe 0 arriba fins a 1.000 volts. La classe 1 protegeix fins a 7.500 volts. La classe 2 arriba als 17.000 volts. La classe 3 protegeix fins a 26.500 volts. I la classe 4 ofereix protecció fins a 36.000 volts.
Aquests guants requereixen inspeccions visuals abans de cada ús i proves dielèctriques periòdiques per garantir que mantenen les seves propietats aïllants. Una petita perforació o esquerda invisible pot comprometre completament la protecció.
Materials i tecnologies actuals
La indústria dels guants de protecció ha evolucionat enormement gràcies a nous materials i tecnologies de fabricació.
El nitrilo s’ha convertit en l’alternativa preferida al làtex per a guants d’un sol ús i protecció química lleugera. No provoca al·lèrgies i ofereix millor resistència a olis i dissolvents.
Les fibres d’alta tenacitat com el Kevlar, el Dyneema i el Spectra permeten fabricar guants anticorte extremadament lleugers i còmodes. Alguns models ofereixen nivell F de tall amb gruixos inferiors a un mil·límetre.
Els recobriments de nitrilo escumat, poliuretà i làtex texturitzat milloren l’adherència en condicions seques o humides segons la formulació. L’elecció del recobriment adequat pot marcar la diferència entre un treball segur i un accident per lliscament.
La tecnologia tàctil ha permès desenvolupar guants compatibles amb pantalles tàctils, cada vegada més necessaris en entorns on es combina el treball manual amb l’ús de dispositius digitals.
Com seleccionar el guant adequat
L’elecció dels guants de protecció ha de partir sempre d’una avaluació de riscos del lloc de treball. Aquesta avaluació ha d’identificar tots els perills presents, la seva freqüència i severitat, i les parts de la mà exposades.
Un cop identificats els riscos, cal buscar guants certificats segons les normatives corresponents i amb nivells de protecció adequats. Però la protecció no és l’únic factor: la comoditat i la destresa són igualment importants. Un guant massa rígid o voluminós pot provocar que el treballador se’l tregui per fer tasques de precisió, quedant desprotegit.
La talla correcta és fonamental. Un guant massa gran pot quedar atrapat en maquinària rotatòria; un de massa petit restringeix la circulació i provoca fatiga prematura. Cal provar diferents talles i marques per trobar l’ajust òptim per a cada treballador.
El manteniment i la vida útil també s’han de considerar. Alguns guants són reutilitzables amb un manteniment adequat; d’altres són d’un sol ús. El cost per ús pot ser molt diferent del cost per unitat.
L’assessorament professional: la clau per encertar
La complexitat de les normatives i la varietat de riscos fan que la selecció de guants de protecció requereixi coneixements especialitzats. Una elecció equivocada no només pot deixar el treballador desprotegit, sinó que pot donar una falsa sensació de seguretat que condueixi a comportaments de risc.
A NAPA Seguretat Laboral, amb seu a Vilafranca del Penedès, disposem de tècnics especialitzats que analitzen cada entorn de treball i recomanen la solució més adequada. Treballem amb les principals marques del mercat, cosa que ens permet oferir opcions per a qualsevol pressupost sense comprometre la seguretat.
Oferim proves de producte perquè els treballadors puguin valorar la comoditat i la destresa abans de fer una comanda gran. I proporcionem formació sobre l’ús correcte i el manteniment dels guants per maximitzar la seva vida útil i eficàcia.
Les mans dels seus treballadors mereixen la millor protecció. Contacti amb nosaltres per a una avaluació sense compromís del seu entorn laboral. Perquè cuidar les mans és cuidar el futur de les persones i de l’empresa.
